LES CATACUMBES

Les catacumbes són subterranis excavats en el sòl per a organitzar en ells els enterraments dels morts dels primers cristians en la Roma del segle II. Es va començar a nomenar amb aquest nom a la cripta del cementiri de Sant Calixte; es va nomenar ad catacumbes.

Aquests subterranis van ser lloc de culte, a més d’enterrament i en època de persecucions, lloc de protecció i amagatall, ja que estaven protegits per una llei que prohibia l'entrada als perseguidors. Era com un dret d'asil, doncs el dret romà tenia per sagrada i inviolable qualsevol sepultura, amb independència del credo religiós del mort. Se suposa que les catacumbes com a enterrament van ser construïdes abans de la mort de Sant Pere.

En general l'espai consta de diversos nuclis, disposats en pisos, gairebé sempre excavats en diferents èpoques. Cada pis tenia la seva entrada pròpia fins que amb el temps es van anar comunicant fins a quedar reunits.

En les catacumbes podem distingir diverses parts: 

• un traçat laberíntic de galeries denominat criptes, les quals de vegades s'eixamplen
•  una espècie de càmeres poligonals anomenades cubiculums, on s'enterraven els morts per martiri. És freqüent que aquests cubiculums estiguin decorats amb pintura mural al fresc.

Les fosses d’enterrament excavades en les parets de les catacumbes podien ser de dos tipus: rectangulars, denominades loculi o semicirculars, nomenades arcosolio.

Al principi les parets no tenien cap tipus de ornamentació, només van prendre com a pràctica el fixar en els murs monedes i camafeus i d'aquesta manera assenyalar la data.  Només més tard i durant els períodes de calma que no hi havia persecucions, es van anar omplint les parets de pintures.

La decoració es concentra en els cubiculums i la tècnica utilitzada és la pintura al fresc, que mostra una execució molt rudimentària. La seva iconografia va evolucionar al llarg del temps. Al principi eren temes del món animal o vegetal amb significat místic: 

• el colom (l'ànima), 
• el gall dindi reial (l'eternitat),
• la vinya o l'espiga . 
• el peix, paraula que en grec, ikhthys, conté les inicials del Salvador: Iexus Khristos Theu Yos Soter (Jesús Crist, Fill de Déu, Salvador)

Més tard, en el segle III, sorgeixen temes tant de l'Antic com de el Nou Testament. Entre aquests últims es troba la imatge de Jesucrist o de la Verge i es prenen models del món clàssic greco-romà. I així Jesucrist és representat com a Bon Pastor (basant-se en el Moscófor grec),  o bé  com a Mestre a l'estil dels filòsofs greco-romans ,la Verge és representada com a mare, amb el Nen assegut en la seva faldilla.

També hem trobat aquest interessant video.