El moviment va començar com un intent de reforma de l'Església Catòlica. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyament i la venda d'indulgències. Una altra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va veure en el seu moment com una gran corrupció en la jerarquia eclesiàstica. Aquesta corrupció fou considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del Papa.
En aquesta animacio veiem el proces d'expansio de la reforma
LUTER es dedica a la part més teòrica de la qüestió. Creu inacceptable la venda d’indulgències, les troba inacceptables perquè la fe només depèn de la voluntat de Déu. La Bíblia ha de ser la referència directa i per això s’ha de traduir a les llengües populars: ell la tradueix a l’alemany tot convertint aquesta llengua en una llengua culta.
L’any 1521, quan Luter desafia al Papa, comença la reforma protestant. Hi ha un període de negociació però no arriba enlloc perquè Luter no accepta l’Església, d’una banda; i el Papa troba aquest posicionament inacceptable; de l’altra. Molts reis i prínceps aprofiten això per lliurar-se de la dependència de Roma i per confiscar els bens de l’Església. Es crea una lliga de prínceps catòlics a partir del 1645 i una altra de prínceps protestants i Europa passa a estar en peu de guerra (moltes vegades es tracta d’una guerra civil).
Luter no esperava que el conflicte prengués aquestes dimensions. El seu missatge teològic és interpretat com un missatge alliberador per alguns grups de camperols alemanys es revolten l’any 1524, fins el 1525. Luter i els prínceps es posen d’acord que aquesta revolta dels pagesos alemanys s’ha de sufocar quan abans millor i és reprimida durament, causant multitud de morts.
Entre 1546 i 1563, en tres tongades diferents, es va celebrar el Concili de Trento: finalment el Papa va cedir a allò que li havia demanat Carles V, però quan ja s’havia trencat el cristianisme. Per això no es pot dir que el Concili de Trento és reformista, com han assegurat alguns per justificar l’Església Catòlica, sinó que en tot cas el que s’inicia és una contrareforma per enfortir l’Església.
El Concili de Trento està marcat pel dogmatisme, es vol aconseguir que el protestantisme no avanci més: si es pretenia en algun sentir reformar l’Església era en tot cas amb vistes a aquests objectius.
- Es concreta la font de l’ortodòxia. La Bíblia és la referència però altres escriptures com el Nou Testament, el que van dir els Pares de l’Església i la interpretació del Papa són també l’ortodòxia. Per als catòlics, la Bíblia segueix sent en llatí.
- Enfront del pessimisme luterià, que considera que les persones estan predestinades a salvar-se o a no salvar-se; hi ha un optimisme catòlic, que dóna possibilitats de salvació: entre d’altres, les butlles. En termes socials, però, és el protestantisme i sobretot el calvinisme qui és més optimista.
- Els catòlics posen èmfasi en els sagraments. Catòlics i protestants només coincideixen, i encara amb diferències, en eucaristia i bateig. En la resta de sagraments, Matrimoni (sobretot es valorava l’espiritual, el matrimoni amb Déu, el de les monges, en el cas de les dones, i els capellans, en el cas dels homes) , Confirmació i Extremunció, el catolicisme hi posava molt més d’èmfasi.
- Trento insisteix en la idea que la mediació de l’Església entre Déu i els creients és fonamental. Figures, quadres, processons, actes d’extremunció, rogatives públiques quan no plou, etc., fan una religiositat més visible. L’art barroc hi contribueix, aplica les directrius de Trento.
- Apareix la idea del Purgatori.
