Pau, missioner per vocació
Fidel a la vocació missionera a la que es sentia cridat, Pau portà l’Evangeli fora de las fronteres d’Israel, al món pagà. Amb les seves grans qualitats però conscient de la seva condició d’apòstol, és a dir, d’enviat de Crist, conegut com a apòstol de les nacions.
Després d’uns deu anys de preparació en la tradició de Jesús, la vida de l’Església, y de maduració de la seva vocació apostòlica, segueixen uns onze o dotze anys de viatges de sant Pau per les regions de l’Orient romà. Foren tres viatges missioners, als quals s’hi va sumar el quart viatge a Roma com a presoner. Els explica sant Lluc als Fets dels Apòstols.
El fa amb Bernabé, judeocristià d’origen xipriota enviat pels apòstols per a organitzar la naixent comunitat d’Antioquia. Aquí embarquen a Xipre, recorren el sud d’Anatòlia -Atalia, Perge de Panfília, Antioquia de Pisídia, Icònio, Listra, Derbe- i retornen al punt de partida.
Va ser en aquest viatge que Pau es convenç que la seva missió estava entre els pobles que el s jueus anomenaven “gentils”. I va canviar el seu nom hebreu de Saule –Saül pel de Pau (petit) pel seu primer gran convertit, el governador de Xipre, Sergi Pau.
Mentrestant, a Jerusalem s’havia reunit el Concili dels Apòstols. Allí es va decidir que els pagans convertits no estaven obligats a respectar les normes del judaisme. Només havien de ser de Crist, viure amb Crist i segons la seva Paraula. Així va néixer l’Església universal.
Acompanyat de Siles, sant Pau recorre Síria i Cilícia. A Listra pren Timoteu – que esdevindrà el seu més fidel secretari i servidor- i amb ell travessà Anatòlia central visitant les comunitats que havia fundat en el primer viatge, fins a Troas (Tròade), a la costa nord del Mar Egeu. En somnis veié un macedoni a l’altra banda de mar que li deia: a Europa. Arribà a Filips, després passà a Tessalònica, Berea i Atenes, on va poder dissertar al fòrum i a l’Areòpag. I, finalment, Corint, on residiria més d’un any i mig fins al seu retorn a Jerusalem.
Comença també a Antioquia, lloc d’origen de l’Església dels pagans, i lloc on va néixer el terme "cristians". Des d’allí sant Pau va anar directament a Éfes, la gran metròpoli de l’Àsia Menor, nus de totes les comunicacions, realitzant una fecunda evangelització. Tornà a travessar Macedònia, Corint, Tròade, Milet i retornà a Jerusalem passant per Cesarea Marítima.
Viatge a Roma i… a Espanya
Arrestat i condemnat a mort a causa d’un malentès, després d’un període a la presó i pel fet de ser ciutadà romà, va ser traslladat a Roma amb custòdia militar. El seu procés durà dos anys més, temps en què es va lliurar totalment al ministeri de la paraula, convertint molts gentils. Absolt de la causa que se seguia contra ell, Pau s’allunyà de Roma i és tradició -reforçada pels seus propis escrits-, que va venir a terres hispàniques per anunciar l’evangeli a l’extrem del món conegut..
I veuràs l'activitat principal de Sant Pau