L'emperador Dioclecià estructurà l'Imperi el 295 establint les diferents diocesis: les províncies imperials eren les unitats d'administració eclesiàstica i estaven presidides pel bisbe més antic o el de la metropoli regional. Els bisbes de les grans seus : Roma, Constantinoble (des del 330), Alexandria, Antioquia i Jerusalem ( des del 451) crearen uns grups de províncies que anomenaren patriarcats.
Constanti queda com a únic emperador el 324 i transforma la ciutat de Bizanci en la segona Romá. Observa el titol de Pontifex maximus de la religió romana i l'aplica a la religió cristiana.
- Posa el monograma de Crist a les monedes
- Concedeix edifics oficials, palaus i diners per al culte cristià
- Impulsa construccions noves:
Sant Sepulcre a Jerusalem,
Nativitat a Betlem i esglesies a Constantinoble.
Els tribunals eclesiastics tenen jurisdiccio civil, també donà privilegis juridics al clergat i els bisbes son conciderats iguals als governadors.
- Creacio del calendari liturgic apartir de la Pascua i des del 325 el diumenge es dia festiu i al 330 el 25 de decembre es comença a celebrar el Nadal.
- Es prohibeixen els cultes pagans, molt temples son destruits, hi han perseccions també contra cristians acusats d'heretgies. Un dels primers afectats fou Priscil.lià que arribà a ser bisbe d'Àvila però no el van reconèixer en el càrrec.
