El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (pan theon, o sigui el temple pagà de tots els déus), el purificà i consagrà en honor de la Verge i de tots els màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació.
Més tard la festa s'estengué a tots els sants i Gregori IV (Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844). en fixà la celebració al primer de novembre. Al final del segle X li fou agregada, l'endemà, la commemoració dels fidels difunts.
Video que explica el Panteó
jueves, 28 de octubre de 2010
TRADICIONS DE TOTS SANTS
Un dels costums més característic de Tots Sants és la castanyada. "La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor". Aquestes es feien preferentment torrades, cosa que permetia escalfar-se i ajudar a passar els primers freds. Per recordar els difunts "la gent feia vetlles i les castanyes els ajudaven a passar les nits de rosari".
Explicar l'origen dels panellets és més complicat. Tot i així, en aquest cas sembla que podrien tenir l'origen en els pans que s'oferien a les tombes dels morts. Una tradició que, al nostre territori, va desaparèixer a final de l'edat mitjana. Ara, aquest pa no es posa a la tomba i passa a ser un ritual, per això ja no ha de ser de farina i pot ser dolç.
Ei! Què passa amb els moniatos??
Aquesta planta es va originar a la selva del Perú, a Centreamèrica i a Mèxic. Els conqueridors espanyols la van conèixer al Carib abans que la patata (pròpia de climes més freds i muntanyencs). El nom de batata indígena va originar després el de la patata per similitud de la part comestible.
En aquesta diada es consumeixen cuits al forn.
Explicar l'origen dels panellets és més complicat. Tot i així, en aquest cas sembla que podrien tenir l'origen en els pans que s'oferien a les tombes dels morts. Una tradició que, al nostre territori, va desaparèixer a final de l'edat mitjana. Ara, aquest pa no es posa a la tomba i passa a ser un ritual, per això ja no ha de ser de farina i pot ser dolç.
Ei! Què passa amb els moniatos??
En aquesta diada es consumeixen cuits al forn.
viernes, 22 de octubre de 2010
BENVINGUDA
HOLA
AVUI COMENCEM AQUEST BLOC SOBRE HISTÒRIA DE L'ESGLÈSIA .
ELS TEMES QUE TRACTAREM SON:
- ELS INCICIS, LES PRIMERES COMUNITATS
- L'EXPANSIÓ PER L'IMPERI ROMÁ
- L'ESGLÈSIA MEDIEVAL
- CRISI I REFORMES
- L'EVANGELITZACIÓ DEL MÓN
- L'ESGLÈSIA ACTUAL
Per què història de l'Església i no del Cristianisme?
El cristianisme es va difondre lentament entre les zones territorials de l'Imperi. Durant quatre segles es va anar escampant fins a arribar a ser religió d'Estat amb l'Edicte de Milà.
El cristianisme va triomfar, però canviant fins al punt de fer-se desconegut. Els primers cristians en reconèixer a Jesús com al Messies esperen d'ell l'alliberament d'Israel, però Jesús és detingut com a agitador polític: tant ell com els seus seguidors van ser considerats pels romans i pels jueus com a resistents d'Israel .
Els apòstols, dins de la primera comunitat de Jerusalem, pensaven que el Messies havia d'aparèixer de dues formes: una sacrificada i una altra forma gloriosa, un Jesús jutge dels vius i dels morts. És l'anomenada doctrina de la doble Parusia . Sota aquesta premissa, els apòstols esperaven l'arribada del Messies i, mentre no es donava, calia una organització: l'Església.
Sense la persecució d'aquesta petita secta per part dels romans i impulsada pels jueus, el cristianisme no hagués pogut estendre's per arreu, a partir d'Antioquia (primer lloc on sorgeix el terme "cristians").
Serà amb Sant Pau amb qui es crearà l'anomenat heleno-cristianisme i l'expansió d'aquest a través de l'Església. La formació d'esglésies diverses connectades entre sí va permetre la unificació del pensament cristià i va evitar, així, la disgregació i a partir d'aleshores la història del cristianisme serà la història de l'Església.
Viatgem a la terra de Pau
Es diu de Anatolia, "Segona Terra Santa", per ser la continuació i complement de Jerusalem en significat religiós, existint molts motius per a creure-ho així, alguns dels més importants són:
* A la part de l'Apocalipsi de la Bíblia s'anomenen set esglésies les quals es troben al voltant d'Izmir: Efès, Esmirna, Pèrgam, Sardes, Philadelphia, Laodikia i Ciatira.
* Sant Pau va néixer a Anatòlia a la ciutat de Tarsos.
* Dels tres viatges de missions que va realitzar, la major part del recorregut va ser per les terres d'Anatòlia.
* La paraula cristià va ser utilitzada per primera vegada a les terres d'Anatòlia (Antakya).
* La majoria de les cartes escrites per Sant Pau als pobles estaven dirigides a la gent d'Anatòlia.
* La Casa de la Verge María també es troba a Anatòlia (Éfes). Que es consideri Anatolia tan important en sentit religiós es deu a molts fets històrics, com per exemple:
En ser una península es considera important enllaç entre la història d'Europa i Àsia.
Amb la divisió de l'Imperi Romà el cristianisme de Constantino s'accepta com religió, sent estesa des d'Anatòlia. Hi ha molts sants, a més dels Apòstols Joan, Pere i Pau, nascuts a Anatolia, com Crisòstom (Istanbul), Policarp (Izmir), Basil (Capadòcia), Elías (Antakya), Nicolau (Antalya), els quals van dedicar la seva vida a estendre la religió cristiana per tota la regió.
No cal oblidar el gran creixement del cristianisme al segle IV a la regió de Capadòcia, podent-se apreciar el desenvolupament de la història de l'Església Cristiana en les primeres esglésies que van ser construïdes en aquesta zona de la regió d'Anatòlia.
* A la part de l'Apocalipsi de la Bíblia s'anomenen set esglésies les quals es troben al voltant d'Izmir: Efès, Esmirna, Pèrgam, Sardes, Philadelphia, Laodikia i Ciatira.
* Sant Pau va néixer a Anatòlia a la ciutat de Tarsos.
* Dels tres viatges de missions que va realitzar, la major part del recorregut va ser per les terres d'Anatòlia.
* La paraula cristià va ser utilitzada per primera vegada a les terres d'Anatòlia (Antakya).
* La majoria de les cartes escrites per Sant Pau als pobles estaven dirigides a la gent d'Anatòlia.
* La Casa de la Verge María també es troba a Anatòlia (Éfes). Que es consideri Anatolia tan important en sentit religiós es deu a molts fets històrics, com per exemple:
En ser una península es considera important enllaç entre la història d'Europa i Àsia.
Amb la divisió de l'Imperi Romà el cristianisme de Constantino s'accepta com religió, sent estesa des d'Anatòlia. Hi ha molts sants, a més dels Apòstols Joan, Pere i Pau, nascuts a Anatolia, com Crisòstom (Istanbul), Policarp (Izmir), Basil (Capadòcia), Elías (Antakya), Nicolau (Antalya), els quals van dedicar la seva vida a estendre la religió cristiana per tota la regió.
No cal oblidar el gran creixement del cristianisme al segle IV a la regió de Capadòcia, podent-se apreciar el desenvolupament de la història de l'Església Cristiana en les primeres esglésies que van ser construïdes en aquesta zona de la regió d'Anatòlia.
Sant Pau va realitzar un total de 4 viatges, tres missioners i un en captivitat de Jerusalem a Roma on va ser acusat i decapitat. La major part de les terres visitades per Sant Pau durant els seus pelegrinatges es troben a Anatòlia. Les raons que van motivar a Sant Pau a realitzar aquests viatges va ser la de convertir a la gent al cristianisme i la predicació de la seva religió. En aquests viatges hi ha tres llocs importants a destacar:
- Yalvac (Antioquia de Psidia), lloc on va deixar de convertir als seguidors de la religió jueva per dedicar-se a convertir a la gent idòlatra d'Anatòlia.
- Éfes, lloc on Sant Pau va residir més temps (2 anys), va ser aquí on va trobar més resistència per part dels idòlatres sent expulsat de la ciutat.
- Milet, aquí és on Sant Pau pronuncia el seu discurs de comiat als éfesos.
No cal oblidar que a més dels seus viatges Sant Pau enviava cartes a les diferents comunitats cristianes d'Anatòlia, podem ressenyar en importància les cartes als gálatas i als éfesos. Per totes aquestes raons es considera de molta importància, sobretot per a grups religiosos, la visita als llocs que va recórrer en els seus pelegrinatges. No podem oblidar que el total de Qm. recorreguts a Turquia per Sant Pau va arribar a ser de 1.500 Kms.
- Yalvac (Antioquia de Psidia), lloc on va deixar de convertir als seguidors de la religió jueva per dedicar-se a convertir a la gent idòlatra d'Anatòlia.
- Éfes, lloc on Sant Pau va residir més temps (2 anys), va ser aquí on va trobar més resistència per part dels idòlatres sent expulsat de la ciutat.
- Milet, aquí és on Sant Pau pronuncia el seu discurs de comiat als éfesos.
No cal oblidar que a més dels seus viatges Sant Pau enviava cartes a les diferents comunitats cristianes d'Anatòlia, podem ressenyar en importància les cartes als gálatas i als éfesos. Per totes aquestes raons es considera de molta importància, sobretot per a grups religiosos, la visita als llocs que va recórrer en els seus pelegrinatges. No podem oblidar que el total de Qm. recorreguts a Turquia per Sant Pau va arribar a ser de 1.500 Kms.
En aquest album comentem llocs actuals relacionats amb Pau
Juga al PASAPALABRA sobre Sant Pau
Hem trobat un joc de pasapalabra sobre Sant Pau. Esta en castellà però segur que us agrada.
Els cristians en un món que no els enten
Als segles I-III augmenta el nombre de cristians pero al poble els acusa de:
Un fenòmen d'aquesta època són les persecucions i l'aparició dels màrtirs.
- Si havia una denúncia formal calia actuar i condemnar el cristià pel fet de ser-ho.
ho fessin.
Però el cristianisme es va anar extenent pel món com veiem en aquest video.
- Ser ateus, perque no participen en la religió oficial
- Practiquen l'incest perque es diuen germans i germanes i es reuneixen en banquets a la nit.
- Son antropofags, el cos i la sang que beuen es d'un nen.
- Ser pobres ignorants.
- No ser bon ciutadá
- Creure coses que s'oposen a la rao.
Un fenòmen d'aquesta època són les persecucions i l'aparició dels màrtirs.
LES PRIMERES PERSECUCIONS ROMANES
Es perseguia als cristians en tant que persones particulars i van tenir un caràcter local.- La primera va tenir lloc cap l’any 64 per part de l’emperador Neró fins el seu suicidi quatre anys després. En aquesta persecució van morir sant Pere i sant Pau. Tot va començar quan es va acusar els cristians de l’incendi de la ciutat de Roma.
- L’any 95 s’inicià la persecució de Domicià fins l’any següent.
- L’any107 Trajà va perseguir durament als cristians a Roma i molts acabaren a l’amfiteatre.
- El 167 Marc Aureli va iniciar una altra persecució que durà tres anys. Aquesta darrera estava influïda per la Carta de l’emperador Trajà del 111 on deia que:
- Si havia una denúncia formal calia actuar i condemnar el cristià pel fet de ser-ho.
LES GRANS PERSECUCIONS
Van tenir lloc en el segle III especialment en la segona meitat quan el cristianisme ja s’havia estès. Són persecucions contra les comunitats cristianes i l’Església en tant que organització i arriben a ser sistemàtiques i cruels que s’iniciaven amb un edicte o llei obligant a fer sacrificis i ofrenes als déus i perseguint els que noho fessin.
- Començaren el 202 amb Septimi Sever i Maximí el 236 també va fer una persecució degut uns terratrèmols importants.
- L’any 250 l’emperador Deci va fer una persecució general que durà un any. Va ser la més sistemàtica per que cercà els líders de les comunitats cristianes: bisbes i clergat.
- El 257 l’emperador Valerià va decretar una persecució.
- El 303 la persecució general de Dioclecià va ser molt dura, sobre tot per l’església d’Orient
Però el cristianisme es va anar extenent pel món com veiem en aquest video.
LES CATACUMBES
Les catacumbes són subterranis excavats en el sòl per a organitzar en ells els enterraments dels morts dels primers cristians en la Roma del segle II. Es va començar a nomenar amb aquest nom a la cripta del cementiri de Sant Calixte; es va nomenar ad catacumbes.
Aquests subterranis van ser lloc de culte, a més d’enterrament i en època de persecucions, lloc de protecció i amagatall, ja que estaven protegits per una llei que prohibia l'entrada als perseguidors. Era com un dret d'asil, doncs el dret romà tenia per sagrada i inviolable qualsevol sepultura, amb independència del credo religiós del mort. Se suposa que les catacumbes com a enterrament van ser construïdes abans de la mort de Sant Pere.
En general l'espai consta de diversos nuclis, disposats en pisos, gairebé sempre excavats en diferents èpoques. Cada pis tenia la seva entrada pròpia fins que amb el temps es van anar comunicant fins a quedar reunits.
En les catacumbes podem distingir diverses parts:
- un traçat laberíntic de galeries denominat criptes, les quals de vegades s'eixamplen
- una espècie de càmeres poligonals anomenades cubiculums, on s'enterraven els morts per martiri. És freqüent que aquests cubiculums estiguin decorats amb pintura mural al fresc.
Les fosses d’enterrament excavades en les parets de les catacumbes podien ser de dos tipus: rectangulars, denominades loculi o semicirculars, nomenades arcosolio.
Al principi les parets no tenien cap tipus de ornamentació, només van prendre com a pràctica el fixar en els murs monedes i camafeus i d'aquesta manera assenyalar la data. Només més tard i durant els períodes de calma que no hi havia persecucions, es van anar omplint les parets de pintures.
La decoració es concentra en els cubiculums i la tècnica utilitzada és la pintura al fresc, que mostra una execució molt rudimentària. La seva iconografia va evolucionar al llarg del temps. Al principi eren temes del món animal o vegetal amb significat místic:
- el colom (l'ànima),
- el gall dindi reial (l'eternitat),
- la vinya o l'espiga .
- el peix, paraula que en grec, ikhthys, conté les inicials del Salvador: Iexus Khristos Theu Yos Soter (Jesús Crist, Fill de Déu, Salvador)
Més tard, en el segle III, sorgeixen temes tant de l'Antic com de el Nou Testament. Entre aquests últims es troba la imatge de Jesucrist o de la Verge i es prenen models del món clàssic greco-romà. I així Jesucrist és representat com a Bon Pastor (basant-se en el Moscófor grec), o bé com a Mestre a l'estil dels filòsofs greco-romans ,la Verge és representada com a mare, amb el Nen assegut en la seva faldilla.
També hem trobat aquest interessant video.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)