Les peregrinacions als llocs sants van ser un veritable fenomen popular durant l'edat mitjana. Com a conseqüència d'elles, es van crear al llarg de totes les rutes les anomenades "Esglésies de Peregrinació", destinades a donar aixopluc i protecció als pelegrins i així mateix a protegir i retre culte a les moltes relíquies que eren objecte del fervor religiós.
Els Principals llocs de peregrinació van ser Roma, Jerusalem i especialment Santiago de Compostel·la al nord d'Espanya.
El pelegrinatge era un mitjà per aconseguir el perdó dels pecats o per complir una penitència imposada després de cometre un pecat greu.Hi havia petites pelegrinatges locals i regionals en les quals els creients es desplaçaven a llocs propers, com esglésies i monestirs o llocs que havien estat visitats per algun sant.. Les pelegrinacions van ser una manera de transmetre la cultura i de avivar l'economia.El seguent texte de les Partidas de Alfons X explica els diferents tipus de peregrinacions a l'edat mitjana: «Romero quiere decir hombre que se aporta de su tierra y va a Roma a visitar los santos lugares en que yacen los cuerpos de san Pedro y san Pablo, y de los otros santos que allí hallaron martirio por nuestro señor Jesucristo. Peregrino quiere decir hombre extranjero que va a visitar el sepulcro de Jerusalén y los otros santos lugares en los que nuestro señor Jesucristo nació, vivió y tomó muerte y pasión por los pecadores; o también que anda en peregrinaje a Santiago r. . .1 Los motivos por los que viajan estos peregrinos y romeros son tres. El primer motivo es hacerlo por propia voluntad y sin obligación alguna. El segundo motivo de la peregrinación puede ser un voto o una promesa hecha a Dios. Y el tercero es por penitencio, para limpiar los pecados cometidos.»
El pelegrinatge era un mitjà per aconseguir el perdó dels pecats o per complir una penitència imposada després de cometre un pecat greu.Hi havia petites pelegrinatges locals i regionals en les quals els creients es desplaçaven a llocs propers, com esglésies i monestirs o llocs que havien estat visitats per algun sant.. Les pelegrinacions van ser una manera de transmetre la cultura i de avivar l'economia.El seguent texte de les Partidas de Alfons X explica els diferents tipus de peregrinacions a l'edat mitjana: «Romero quiere decir hombre que se aporta de su tierra y va a Roma a visitar los santos lugares en que yacen los cuerpos de san Pedro y san Pablo, y de los otros santos que allí hallaron martirio por nuestro señor Jesucristo. Peregrino quiere decir hombre extranjero que va a visitar el sepulcro de Jerusalén y los otros santos lugares en los que nuestro señor Jesucristo nació, vivió y tomó muerte y pasión por los pecadores; o también que anda en peregrinaje a Santiago r. . .1 Los motivos por los que viajan estos peregrinos y romeros son tres. El primer motivo es hacerlo por propia voluntad y sin obligación alguna. El segundo motivo de la peregrinación puede ser un voto o una promesa hecha a Dios. Y el tercero es por penitencio, para limpiar los pecados cometidos.»A Roma conduïa una de les tres principals vies de peregrinació medieval.
Els que hi anaven es deien romers.
L'objectiu últim dels romers era aconseguir la basílica de Sant Pere i la
visita als sepulcres de Sant Pere i Sant Pau. Si això fos poc, Roma tenia
nombroses esglésies plenes de relíquies de sants i màrtirs de l'antiguitat.
La principal ruta d'accés a Roma va ser la Via Francígena que arrencava
des de Canterbury i travessava de nord-oest a sud-est França i Suïssa,
per penetrar a Itàlia pels Alps.
S'inicia a partir de la visita del arquebisbe de Canterbury, Sigeric
el Seriós a finals del segle X(990) i els seus escrits amb la
descripció de les 79 etapes. El moment mes important d'aquestes
pelegrinacions fou el 1300 quan el papa Bonifaci VIII va concedir la
indulgència a tots els romers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario