jueves, 11 de noviembre de 2010

L’11 DE NOVEMBRE ÉS SANT MARTÍ

Martí, que prové del nom Martinus en honor a Mart, el déu de la guerra, va néixer a començaments del segle IV a la regió de Pannònia, que avui ocupen en part Romania i en part Hongria, en el límit nord de l'aleshores Imperi Romà. Fill d'un soldat romà, va passar la seva joventut a la ciutat italiana de Pàvia, on el seu pare s'havia retirat i on es posà en contacte amb els cristians i amb l'exèrcit. La seva vida com a soldat és plena de batalles .
Conta la versió catalana de la llegenda que un dia gèlid de novembre, i anant a lluitar, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana. Martí va voler socórrer el vagabund i, en nom de Jesucrist, va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa i que el captaire va utilitzar per abrigar-se. La història explica que tot just pronunciar el nom de Jesucrist, el cel es va obrir, el Sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d'aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix l'interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d'Estiuet de Sant Martí. També a partir d'aquesta llegenda el sant és representat com a prototip de cavaller medieval, un guerrer que, damunt un cavall blanc i una espasa a la mà, dóna un tros de la seva capa a un captaire.

La biografia explica que Martí es va retirar de la vida militar i va ser nomenat, per veu popular, bisbe de la ciutat de Tours, al nord de Poitiers, raó per la qual també se'l coneix amb el nom de
sant Martí de Tours. Va morir el 8 de novembre de l'any 397 a Candes, però el seu cadàver no va arribar a Tours fins el dia l'11, que és el que ha quedat com a data de celebració de la seva festa.
Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir i el seu culte s'extengué ràpidament . Sant Martí ha estat considerat el patró de l'orde de cavalleria, abans que sant Jordi i sant Jaume, i ha estat tingut per protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, així com dels forjadors i manyans.
Anim i fes el trencaclosques

preview35 piece

viernes, 5 de noviembre de 2010

El monestir de Santa Caterina al Sinaí

El Monestir de la Transfiguració o Monestir de Santa Caterina està situat a la boca de una gorja de difícil accés al peu del Mont Sinaí, a Egipte. Està construït on la tradició suposa que Moisès va veure la "bardissa que cremava sense consumir-se". Es tracta d'un dels monestirs més antics, que continuen habitats.
El monestir té gran importància degut a la seva antiga i valuosa biblioteca que guarda la segona coŀlecció més extensa de còdexs i manuscrits grecs i cristiano-orientals del món, només superada en nombre d'exemplars per la Biblioteca Vaticana i també d'icones.


        La mare de l'emperador Constantí I el GranSanta Helena, ordenà construir una capella en el lloc on segons la tradició Moisès parlà amb Déu a l'episodi bíblic de la "bardissa ardent". Posteriorment, l'emperador Justinià I manà construir un monestir al costat de la capella. El monestir fou construït entre els anys 527 i 565.
       Malgrat que el seu veritable nom és Monestir de la Transfiguració, és conegut també com a Monestir de Santa Caterina, rebent aquest nom de Santa Caterina d'Alexandria, una màrtir cristiana que fou sentenciada a morir en la roda de tortura. La tradició ens ha transmès que la roda es trencà i que finalment fou decapitada. El seu cos fou traslladat pels àngels al Mont Sinaí i els monjos del monestir van trobar les seves restes als voltants de l'any 800, en una cova de la muntanya, moment a partir del qual el monestir custodià les seves relíquies i esdevingué un important centre de peregrinació.
      Segons un document del monestir, suposadament escrit pel mateix Mahoma, el profeta donà la seva protecció al monestir després d' haver-li concedit refugi als seus enemics. Gràcies a aquest document i a que es construí una mesquita fatimita a l'interior dels seus murs, el monestir perdurà a la dominació musulmana de la regió. La mesquita està tancada i mai ha estat usada ja que, per error, no està orientada cap a La Meca.