Albert Schweitzer (Kaysersberg, Alemanya, 1875 -Lambaréné, Gabon, 1965) fou un teòleg, pacifista, metge imúsic alsacià que desenvolupà gran part del seu treball a l'Àfrica.
Ha estat una de les fites humanitàries del segle XX, un home que va servir de mirall a moltíssima gent i organitzacions de suport als més desvalguts. La feina de Schweitzer, que seria reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau el 1952, ens farà recórrer tres continents en un apassionat viatge pel segle passat.
Schwaitzer és un pastor protestant, filòsof, que s'adona que per seguir el camí de Jesús el que ha de fer és alleugerir el patiment dels altres. Per això decideix estudiar Medicina i anar a treballar al centre de l'Àfrica. Però l'esclat de les dues guerres mundials afectarà greument la seva feina i incrementarà encara més les enormes dificultats que va haver d'afrontar.
Concili Vaticà II, un concili ecumènic amb un doble objectiu, renovar l'església i adaptar-la per a la seva missió al mon actual i avançar en la unió de les esglésies cristianes. El concili el va inaugurar Joan XXIII, però va morir abans de que acabes el concili, i el seu successor va ser Pau VI. Arran del concili es van aprovar i es van publicar un seguit de documents: constitucions dogmàtiques, decrets, declaracions, obertura, servei, paraula de Déu, ecumenisme, llibertat religiosa i de consciencia, diàleg i litúrgia.
Joan XXIII(1881-1963) Angelo Giuseppe Roncalli fou escollit papa el 28 d'octuble de 1958. Als 3 meses de ser escollit papa, va convocar el concili Vaticà II. Aquest concili va centrar-se en l'accio pastoral de l'església. Era una persona bondadosa, de pastoral de acollida i de renovació. Va ser beatificat el 2000.
Pau VI(1897-1978) Goavanni Battista Montini va ser escollit papa el 21 de lluny del 1963. Va tenir un paper molt important en l'organització final del concili vaticà II. Es va centrar en l'ecumenisme, el diàleg amb les persones no creients, la pau i l'ordre social.
El Concili va constar de quatre sessions, sent la primera d'elles presidida pel mateix Papa en la tardor de 1962. Ell no va poder concloure aquest Concili ja que va morir un any després, (el 3 de juny de 1963). Les altres tres etapes van ser convocades i presidides pel seu successor, el Papa Pau VI, fins a la seva clausura en 1965. La llengua oficial del Concili va ser el llatí.
Ha estat el Concili més representatiu de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos mil pares conciliessis procedents de totes les parts del món i d'una gran diversitat de llengües i races. Van assistir a més membres d'altres confessions religioses cristianes.
Oceania és el continent menys poblat: té 3 habitants per km2 Com el seu mateix nom ho indica, es tracta més de mar que de terra: milions d'illes escampades en el més gran dels oceans, el Pacífic. El que més impressiona d'Oceania és el seu mosaic de races, cultures i religions .. Des de fa segles, va estar poblat per una gran quantitat de tribus de nadius (unes 5.000) amb cultures, dialectes i religions autòctones diferents. Al costat del anglès i el francès es parlen centenars de llengües locals, algunes de les quals s'han desenvolupat al punt de ser acceptades en l'ús oficial.
Els catòlics representen el 27% de la població. La gran majoria de la població és protestant, i hi ha minories hindús, budistes i musulmans. Els primers missioners estables en el segle (XVIII) van ser els protestants i durant molts anys no es permetre l'ingrés als catòlics. Els missioners catòlics recentment van arribar el 1827. Entre ells Sant Pere Channel (francès, primer sant i el Patró d'Oceania), el beat Joan Mazzucconi, (Italià) i el pare Damià Veuster, (belga). Hi ha en l'actualitat un bon nombre de missioners que treballen en aquest continent, però no són suficients per a la gran tasca de l'evangelització. L'Església està en els seus començaments en aquest continent i encara queda molt per fer. Actualment, l'Església manté en el continent: 167 Hospitals, 190 Dispensaris, 1 Leproseria, 362 Llars per a gent gran i minusvàlids, 60 Orfenats i 92 Jardins d'Infància Europa envia 1.255 missioners; rep 1.647 missioners
La distribució dels cristians a Àsia varia segons el país de què es tracti, encara que es poden establir similituds segons les àrees dins del propi continent.
A l'Àsia central, el cristianisme és practicat principalment per les poblacions d'origen eslau, que en general són ortodoxos orientals. Kazakhstan és l'estat amb una major concentració de cristians en aquesta regió.
Al sud d'Àsia, l'Índia té una de les comunitats cristianes més importants d'Àsia, amb uns 130 milions de seguidors. Els enclavaments més importants del país es troben a la frontera de Birmània, Nagaland i Mizoram, on prop del 89% de la població és cristiana. Filipines, per la seva banda, manté la influència religiosa espanyola i encara compta amb una de les poblacions catòliques més denses d'Àsia.
A l'Àsia Oriental destaca la progressió del cristianisme a Corea del Sud, on s'experimenta un dels majors creixements d'aquesta religió en el món. A Corea del Sud hi ha aproximadament un 30 per cent de població cristiana, encara que el creixement és molt ràpid i es calcula que hi ha uns 150.000 baptismes d'adults cada any.
A la Xina, segons el "Atles de la Bíblia" de Tim Dowley, «després de la Revolució Cultural que la Xina experimentés el 1966, el cristianisme va ser forçat a funcionar clandestinament. Això va donar lloc a que sorgís el moviment de les esglésies secretes a les llars, el qual es va escampar ràpidament ". Així a la Xina el cristianisme s'ha mantingut com una minoria, encara que actualment hi ha uns 110 milions de cristians, la major part protestants.
Hi ha altres països on el cristianisme està avançant amb força com Nepal, Bangla Desh, Singapur o Vietnam.
Però hi ha cristians que tenen problemes per la seva condició religiosa com és l'exemple de la Asia Bibi, que viu a Pakistan i va arribar a dir: m'estimo més morir cristiana que sortir de la presó musulmana i es la dona que tens en aquesta foto.
Per conèixer la situacio de l'església en aquest continent.
